Sobre mi

Sempre he tingut una relació difícil amb la realitat. Ja de ben petita no m'agradava massa, per això vaig desenvolupar aviat una forma molt útil d'adaptació al medi: inventar històries i contes que explicava d'amagat als meus ossets. Però no obstant això, a mesura que vaig anar creixent, vaig deixar d'escriure. Tenia disset anys i acabava d'omplir el full de pre-inscripció en una facultat de Dret quan em va arribar a les mans, per casualitat, un exemplar de Rayuela, de Julio Cortázar. En fullejar-lo vaig veure clar que m'havia equivocat. Que havia triat el camí contrari a la meva vocació veritable, i que no seria feliç fins que hi pogués tornar.
Cortázar va ser la gota que va fer vessar un vas que, abans, havien omplert Juan Rulfo, i encara abans, la simplicitat i musicalitat d'uns poetes andalusos: Bécquer, García Lorca y Rafael de León. El segon i definitiu punt d'inflexió fou el conèixer l'obra, en anglès, de Jack Kerouac, John Steinbeck i J.D. Salinger.
Aquests són els meus principals referents, la narrativa nord-americana dels 50' i el rock britànic dels 70' i principis dels 80'. I els viatges, les experiències i coneixences fora del meu entorn quotidià. Alguns paisatges semblen despertar en mi el record d'històries ocultes, potser viscudes en alguna vida anterior...
Va ser justament fruit d'un viatge a l'extrem més oriental de la península italiana, a la misteriosa comarca del Salento, la Grecia Salentina, on va gestar-se la meva primera novel·la, Les muntanyes d'Albània (Omicron, Badalona, 2007). Però la decisió de posar-me a escriure l'havia presa uns anys abans, en una estada a Normandia, la comarca del nord de França que seria l'escenari de la meva segona obra, Un camp de pomers a Calvados, amb la que vaig guanyar el II Premi de Novel·la Olga Xirinacs l'any 2008. La tercera novel·la, Eclipsi de lluna a Calàbria (Omicron, Badalona, 2009) va sorgir com una mena de divertimento, com un homenatge personal a Agatha Christie, a partir d'una nit d'eclipsi de lluna que vaig passar en una cabana al mig del bosc, a pocs metres del mar de la Costa dels Déus, davant del volcà Stròmboli, a la localitat calabresa de Tropea.