L'ALLEGRA, UNA JOVE MODEL ALEMANYA viatja al sud d'Itàlia, per motius professionals, vint-i-dos anys després de l'estiu que hi va passar amb la seva mare, una aristòcrata de brillant personalitat i vida bohèmia, morta tràgicament un temps més tard.
L'Allegra no en té cap record, d'aquell estiu a Calàbria. Era massa petita, només tenia tres anys. A la zona, però, sí que en tenen memòria. La seva mare era una dona d'extraordinària bellesa i algunes persones no han aconseguit oblidar-la. Tampoc perdonar-la.
La petita vila de Tropea, la perla de la Costa dels Déus, el seu entorn i el poderós Stromboli seran testimonis de com, de la mà de la seva nova amiga Tiziana i gràcies a la indubtable influència dels volcans i dels eclipsis de lluna en les psiques humanes, l'Allegra aconseguirà evocar aquella mare, fins al moment desconeguda.
En la seva recerca, però, remourà antics fantasmes que havien quedat còmodament enterrats.
Cales amagades i platges com la de Formícole, on va banyar-se una nit amb en Daniele. Estaven sols, els acompanyava només la remor de l'aigua, l'olor de les algues, el so ofegat de la música caribenya des d'una casa llunyana on potser s'hi feia una festa. L'ampolla d'amaro del Capo que havien posat a refrescar mig colgada a la sorra a trenc d'onades, i res més, només la nit, la lluna de Calàbria i en les seves ments una imatge de cinema, D'aquí a l'eternitat. L'endemà al matí a primera hora en Simon la va enxampar tornant a la finca, lluint encara el vestit de nit, descalça, amb les sabates de taló a la mà, una sola arrecada – l'altra l'havia perdut-, els ulls enrogits, els cabells encara molls, feliç, somrient com una tòtila enamorada.
Ell trigaria encara uns dies a confessar-li que tenia xicota, i a informar-la de que, malgrat s'havia enamorat d'ella com mai no ho havia fet abans, el compromís amb aquella noia era formal i ell, un bon calabrès, no el podia trencar.
Però aquella nit a Formícole l'Allegra encara no ho sabia. Tampoc no va saber-ho en els dies immediatament posteriors, que va viure en un somni on es fonien paraules, regust d'algues i escuma, nits i llunes i sorra fina i daurada. Evacava aquella nit cada tarda que passava sola, en aquella mateixa platja sota el sol rendit proper al capvespre, estirada vora l'aigua, amb el seu bikini de paillettes, el regust de les algues encara a la boca, el record de les paraules del noi, per tota companyia la música que sonava a través dels auriculars, la silueta d'un parell de barques fonent-se amb l'horitzó, les roques i l'aigua. Havia oblidat del tot el seu neguit. La seva ment i el seu cos eren posseïts per la promesa que li havia fet a en Daniele aquella nit a Formícole: que mai no oblidaria aquella platja ni cap dels racons de Santa Domènica. Que mai no oblidaria Calàbria.
Fitxa del llibre